Conscient dels meus privilegis, en uns dies em retiraré al meu amagatall d’escriptora en el Montnegre. Allí invocaré la meua subjectivitat crítica i creativa. I buscaré el meu lloc davant la història.
Quin boníssim text!! Enhorabona , Eva Terol Trenzano.
M’ha encantat l’estil i l’honestedat de l’article. La màgia de les roselles i la seua rojor senzilla i, alhora, arrogant; fràgil i, alhora, ferma captiva.
Quin missatge més clar i bonic.
Per cert, he anotat L’Adversari, d’Emmanuel Carrere i l’assaig de Mondejar (Sin relato. Atrofia de la capacidad narrativa y crisis de la subjetividad).
Els llegiré. Eva, has instigat la meua inspiració mentre tu cerques quelcom que la definisca.
Quin boníssim text!! Enhorabona , Eva Terol Trenzano.
M’ha encantat l’estil i l’honestedat de l’article. La màgia de les roselles i la seua rojor senzilla i, alhora, arrogant; fràgil i, alhora, ferma captiva.
Quin missatge més clar i bonic.
Per cert, he anotat L’Adversari, d’Emmanuel Carrere i l’assaig de Mondejar (Sin relato. Atrofia de la capacidad narrativa y crisis de la subjetividad).
Els llegiré. Eva, has instigat la meua inspiració mentre tu cerques quelcom que la definisca.
Moltes gràcies, Amparo!